L’any passat per culpa d’una lesió no vaig poder còrrer aquesta cursa, però aquest any no podia deixar passar l’oportunitat d’acompanyar als Conca Senglars en la 20a Cursa de Fons de l’Ermita de Sant Josep, celebrada el passat dijous 1 de maig de 2014.
Un ambient fantàstic i un matí radiant de temperatura purament primaveral, donaven la benvinguda a tots els corredors disposats a fer front als 10k de la Cursa de Sant Josep que discorre per un traçat mixte, amb un primer terç d’asfalt, un segon terç sobre pista forestal i un darrer tram d’arribada de nou sobre asfalt.
Els corredors locals que tenim aquest traçat “patejat” mil i un cops no ens adonem del seu perfil, de la seva facilitat o complicació, del seu estira i arronsa. Però d’alguna manera sents cert orgull quan escoltes les converses de corredors “fora vila” quan entre ells comenten que els hi ha agradat molt el recorregut, que ha estat un traçat ben trobat i que han disfrutat molt. I és aleshores quan reafirmes que és un privilegi poder disposar d’aquests paratges a casa per sortir a còrrer.
Després de l’habitual recollida de dorsals, bossa i xip, era moment de cercar el punt de trobada amb els companys Conca Senglars que també participaven, com el Josep Bertran, el Carlos Asensio i l’Adrià Blasco (qui es va trincar una tiradeta entretinguda d’escalfament per anar a buscar el xip que s’havia deixat a casa; coses que passen).
Tret de sortida i enfilem els primers k’s, el primer tram d’asfalt on personalment em vaig notar massa accelerat i on vaig intentar seguir breument el peu de l’Adrià. Repeteixo; breument. La resta de “senglars” ja estaven en el cap de la cursa aixecant pols, dorsals i pegatines, posant la màquina a les màximes r.p.m.
Fins que no vaig enfilar la pujada del Foradot dirigint via vers el tram de camí, no vaig trobar el meu ritme o la meva filosofia de running que “m’ha de servir per millorar la nostra salut física i emocional, sense morir en l’intent”. Ja sobre el tram de pista forestal em vaig trobar més còmode i vaig començar a disfrutar de la cursa i de la companyia d’altres corredors. Cosa que em va donar alegria per visualitzar l’arribada alguns k’s més endavant.
Magnífics resultats de la resta de Conca Senglars, amb un temps de 40:05 tant per en Josep Bertran com pel Carlos Asensio, que arribaven en les posicions 18 i 19 respectivament, i amb un temps de 48:18 de l’Adrià en la posició 120 (un fort bravo!!, bravo!! per tots tres). En el meu cas un temps de 54:29 molt lluny de les feres senglars més salvatges i ràpides, però del qual n’estic molt content pel fet de no estar acostumat a fotrem en “berenjenals” d’aquests on t’has de posar un pitrall. I sobretot perquè vaig aconseguir disfrutar de la cursa.
Abans de tancar crònica, voldria donar gràcies als senglars més propers per donar-me l’impuls per participar en la cursa, i en nom de tots els Conca Senglars felicitar al Club Atlètic Montblanc pels seus 20 anys.
(Aquí us deixem un enllaç per que pugueu veure mes fotografies i els temps de la cursa.
Salut, cames i seny!!.
Marcel
No hay comentarios:
Publicar un comentario