Traductor

domingo, 15 de septiembre de 2013

7ª Cursa de Muntanya Vila de Falset

   En aquesta ocasió ens traslladem a Falset a realitzar la opció llarga de les dues distancies organitzades, que consta de 23Km i 1150m de desnivell+. A més aquestes dues distancies tenen alguns punts en comú, punts on el nostre company Billy es va enredar una miqueta i no va seguir la cursa llarga agafant trams que no tocaven el que va fer que no sortís a la classificació.
   Va estar una cursa amb un recorregut molt complert i entretingut, passant per senderons, corriols i pista sense trobar gaire asfalt i amb un final que contava amb una cronoescalada i un fort desnivell on teniem un tram amb una corda per poder ajudar-se. He de dir que va estar una cursa molt ben organitzada i els avituallaments complets i amés quasi tots els els dorsals tenien regals com ampolles de vi, sopars o dinars a restaurants del poble... En general molt bé en bona cursa. Salut!

Gerard

jueves, 1 de agosto de 2013

Trail Aneto-Posets_VUELTA A CERLER_Benasque 2013

MITJA MARATÓ – VUELTA AL PICO CERLER
Gairebé un mes sense poder córrer i una distensió de lligaments tres setmanes abans de la cursa no semblen les millor condicions per fer una marató de muntanya, així doncs vaig decidir canviar-me de cursa i fer la menys exigent mitja marató. Encertada decisió, ja que no hagués aguantat el doble de distància i de desnivell acumulat.
Per a mi l’aventura va començar el dissabte al migdia, després d’un bon dinar a Benasque i una passejadeta, ens vam posar al carrer principal per veure i animar els corredors de les tres proves. Poc a poc anaren arribant els primers classificats de la Marató i de la Vuelta al Aneto. Al cap de poca estona passa per davant nostre el primer senglar, el Florià, que anava prou fresc després de la matxacada però malauradament no vaig poder fer una foto en condicions.

Poc després en Billy passà per davant nostre i aquesta vegada sí que tenia el telèfon a punt per la foto.

Anaven arribant corredors de les diferents proves i de sobte ens vam trobar amb el grup d’animadors del Benji (la Marian, el crio i els sogres), que estaven preocupats per no tenir notícies ni d’ell ni de l’Adrià. L’organització hauria de millorar en aquest aspecte, ja que molts familiars i acompanyants dels corredors van estar completament desinformats i les dures condicions climatològiques van agreujar més aquesta preocupació.
El diumenge va començar tranquil i vaig anar a buscar el dorsal al pavelló de Benasque, que era el centre d’operacions de l’organització de les curses. Poc a poc pels carrers humits del poble es començava a veure com arribaven els corredors de la mitja marató i com es despertava el poble. El temps es presentava molt agradable per córrer, amb un cel ennuvolat i una temperatura perfecta.
Per precaució només vaig menjar un plàtan per esmorzar, ja que com a souvenir del viatge a Grècia per temes de feina em vaig emportar una molesta gastroenteritis que em va fer la guitza (i encara avui no estic recuperat del tot). (a la foto fotent-me l’esmorzar i estirant els bessons, que és el gran problema que tinc).

Després de passar el control del xip, i ja dins de la zona de corredors, és quan els nervis van començar a aflorar. És una barreja de nervis i emoció...és bestial estar esperant la sortida amb dues-centes persones més, no vull ni pensar el que durien sentir els companys de la marató, en la que hi havia més de nou-cents inscrits. De totes maneres els nervis eren més per saber si el turmell i els bessos aguantarien que per a fer un bon resultat, ja que des d’un primer moment em vaig mentalitzar a fer una cursa xino-xano, ja que el més important per mi era acabar.
Em vaig col·locar a la cua de la munió de gent perquè no sabia a quin ritme sortirien, i després d’uns instants de silenci per les víctimes de l’accident de tren de Galícia es va donar la sortida. El carrer era força ample i no hi va haver cap embús important.

A més la cursa començaria per asfalt fins arribar al poblet d’Anciles, ja que les riuades s’havien emportat el camí. Abans de deixar Benasque vaig poder veure als altres senglars que ja feien millor cara que el dia anterior (eehhh Adrià!!). El ritme de la sortida va ser relativament lent a la part de darrera i abans d’arribar a Anciles ja havia avançat uns 30 o 40 corredors (o més aviat caminadors). Després de passar pel poblet vam agafar el camí cap a Cerler, i aquí és on la cosa començava a complicar-se. La gent va començar a caminar i el camí era tant estret que feia molt difícil poder avançar. En aquest moment vaig treure’m els pals i vaig començar a caminar amb un bon ritme fins que es va acabar el camí estret i vaig poder córrer una mica. El terreny era força perillós, ja que les pluges de la nit van deixar les roques molt relliscoses i més d’un es va endur una bona patacada.
Al primer avituallament a Cerler vaig passar força ràpid i em vaig menjar un parell de trossos de síndria i un got d’aigua. Fins aquí havia arribat bastant bé i m’havia ajuntat amb dos o tres corredors més que portàvem el mateix ritme. Després del Cerler tocava la part més dura de la proba amb l’ascensió a la Colladeta (a 2200-2300 metres aprox.). No vaig poder córrer ni un sol metre, ja que el pendent era molt pronunciat. La gran sort fou que el terreny no era relliscós ni tant tècnic com el que es van trobar els corredors de les altres curses, però uns dos-cents metres abans d’arribar a dalt de tot ja vaig notar que patiria de bessons durant la baixada. La pujada, però, encara no havia acabat i el tram final va ser força dur, la suor em queia constantment de la visera de la gorra i tenia la sensació que no estava recuperant tot el líquid que perdia. Així doncs a l’avituallament em vaig menjar dos trossets més de síndria i em vaig beure dos gots d’aigua molt ràpidament. GRAN ERROR!!! Al cap de pocs minuts i ja baixant per una pista vaig començar a notar punxades a la panxa, començava a tenir flato, així que vaig concentrar-me a respirar profundament i poc a poc em va anar passant.
Després del flato, però, van venir els bessons, que em “pujaven” cada dos per tres, però al final t’acostumes al dolor i avall que fa baixada!!!!
Passant altre cop per Cerler ja només quedaven uns 5 km per arribar, i altre cop havíem de passar per un caminet molt estret però molt maco, que crec que és el que van utilitzar els de la marató per pujar a Cerler.
Poc a poc ja es veia el poble de Benasque més a prop, i això juntament amb els ànims que et donaven els excursionistes que t’anaves trobant, van fer que m’oblidés del dolor al turmell, que anava cada cop més en augment.
Finalment el senderó va arribar a Benasque i vam sortir a l’alçada del pavelló, on ens quedava mig quilòmetre per asfalt fins la meta. El canvi de terreny de terra tova i humida a asfalt va ser demolidor pels meus bessons i em va agafar una enganxada de les fortes. Vaig parar uns segons a fer-me un massatge ràpid i a continuar!!
El fet de trobar tanta gent al poble animant i aplaudint va fer que aquests últims metres passin volant i te n’oblidis de tot. És impressionant com esperona veure tota la gent..... el component mental és importantíssim en aquestes curses!!

Finalment vaig creuar la meta amb un temps de 3h i 18min, molt menys del que em pensava que faria, ja que esperava fer als voltants de 4 hores.
L’organització va estar perfecte durant la mitja marató (excepte per la manca de seguiment de temps parcials en viu), però em consta que van haver-hi moltes errades en les altres tres proves, que per la seva llargada i duresa haurien d’haver estat més ateses.
En resum molt content d’haver pogut acabar la cursa i que el turmell m’aguantés fins al final.
La solidaritat entre la resta de corredors va ser molt bona, interessant-se per l’estat dels altres corredors i ajudant-nos a travessar els rierols que s’havien convertit en autèntics rius després de les pluges de la nit. Un ambient molt maco i una sensació d’estar corrent entre amics.
Ara toca recuperar-se una mica, entrenar dur, enfortir els bessons i a per la pròxima!!!

Sergi 

Trail Aneto-Posets_MARATON DE LAS TUCAS_Benasque 2013

       El passat 26 de Juliol arribavem a Benasque amb la emoció de participar en una prova tant important. Només arribar vam poder sentir l'ambient que es respirava, corredors per tot arreu amb moltes ganes de començar cadascú a la seva categoria. Després de recollir el xip, la bossa amb el dorsal i els regals vam assistir al "briefing" de la marató, on ens van fer una explicació del que ens esperava allà dalt i que personalment em va disparar les pulsacions i em va donar moltíssimes ganes de començar. Quan vàrem acabar, tocava anar a l'apartament a sopar. A les 0:00 estavem a la sortida de la prova més dura, el Gran-Trail de 114km per donar anims a l'Alex Izquierdo.

       El dissabte començarem amb un bon esmorçar i els nervis i la emoció s'apoderaven de tots nosaltres. La sortida era a les 10:00 i a les 9:15 ja estavem allí preparats. Arriba l'hora, conte enrere i amunt! sortim disparats, comencem pels carrers de Benasque i soc conscient de la quantitat de gent que sortim, 920 corredors per carrers que gairebé fan 3 metres d'amplada. Ràpidament sortim i arribem a la primera zona conflictiva, primer embut on toca caminar algún quilòmetre per que el camí no dona per a més d'una persona. Els senderons son fàcils encara que rellisquen bastant però es pot correr perfectament,es aquí quan la gent es comença a separar i es pot avançar més fàcilment. Arribem a Eriste i comença la pujada, la llarga pujada. EL Benji i jo s'ho prenem amb calma, fins i tot parem a fer alguna foto. Amunt, amunt i més amunt, sempre amb el suport i els ànims de la gent que hi ha durant el recorreut i els mateixos voluntaris que ens pasen el control. El Dani i el Florià van molt endavant, arribant a dalt a 2700m.en unes 4 hores, els segueix el Billy i sobre les 5 hores i mitja desde la sortida arribem el Benji i jo, realment m'he trobat molt còmode i les vistes son espectaculars. 

Ara toca baixar, la part alta es presenta amb un nivell tècnic bastant elevat, molta pedra, baixada molt pronunciada, on podem presenciar algunes caigudes. El camí es fa llarg i pesat i sembla que els quilòmetres no pasen. El Dani va sobre els 30 primers, però a falta de tan sols 9Km, el genoll esquerre li va dir prou i prenent una dura però molt acertada decisió va parar a l'ultim avituallament. El Florià ès el primer Conca Senglar en arribar a meta, després el Billy i als ultims ens va agafar la pluja, però vam poder creuar la meta.    Veure taula de classificacions_Marató
       Vaig anar cap a l'apartament i allí m'esperaven, tot semblava correcte i físicament no em trobava tant malament (excepe que se m'havia tancat l'estómac i tot el que entrava......sortia) però no estava marejat, fins que em vaig dutxar i relaxar, llavors em va baixar la tensió i em vaig haver de seure durant una bona estona, menjant molt poc a poc i bevent suc. Quan em vaig recuperar una mica vam anar a sopar i a veure que feia el company Alex, del qual no teniem noticia alguna, només sabiem que els del Gran Trail havien tingut molts problemes amb les plujes. Va passar la nit i continuavem sense noticies. Al dia següent vàrem esmorçar i seguidament a preguntar pels corredors del Gran Trail. Ens van comunicar que estaven tots sans i estalvil i més tard al trobar-nos amb l'Alex ens va explicar que no el van deixar passar de un dels ultims refugis per la quantitat d'aigua que baixava a causa de les tormentes. A més té una bola al costat del genoll que ens demostra la força de voluntat d'aquest magnific esportista. Al final posició 24, l'enhorabona de part de tots! 
       Ja només ens queda el Sergi, que fa la mitja marató, prova també molt exigent que acumula 1200m. de desnivell positiu i qui ademés tampoc arriba en una gran forma física, ja que fa poc va tindre un petit esguinç i no ha pogut entrenar tot el que volia. Però l'ha començat i l'ha acabat, si senyor. Més avall ens conta la seva experiència. Felicitats a tu també Sergi, perquè també era la primera cursa d'aquestes condicions.
       Així que fins aquí la meva crònica, espero haver descrit correctament les meves vivències d'un cap de setmana que segur, repetirem. Us deixo un enllaç amb algunes fotos i si no ho heu fet ja no dubteu en clickar ME GUSTA a la nostra pàgina de Facebook. 
Salut i Muntanya!!!
Adrià

martes, 2 de julio de 2013

Seminocturna riudecols

Un cop més l'equip conca senglars és presenta a una cursa del baix camp, aquesta vegada a la  seminocturna de riudecols.

La  cursa no ens pensavem que seria una cursa tan ràpida amb una pujada constant de 7km i després una baixada molt ràpida amb alguna pujadeta punyetera que et feia trencar el ritme un total de 16.600m i desnivell 855+.

Comença la cursa Dani i Florià ens posem davant  (vam sortir un pel rapids), aguantem fins el km 2 a partir d'alli Dani continua tirant com una animal i Florià es comença a quedar, darrera venien en bily i gerard també amb un bon ritme. Quan van arribar al punt mes alt ja només tocava baixar a tope, els dels davant no corrien volaven jajaja.

Arribem a la meta Dani 6è, Florià 8è, Bily 17è, Gerard 44, d'un total de 95 corredors, una vegada més l'equip a donat el callo.
Ara ens toca pensar amb la Marato de las Tucas el pròxim 27 de juliol.

http://tretzesports.es/resultats_curses2/Index.php?Id=54


lunes, 24 de junio de 2013

21ª PUJADA A ST.JOAN

       Altra cursa finalitzada. La mítica pujada a St.Joan celebrava la seva 21ª edició i els Senglars i vam participar; Adrià, Benji, Billy(camuflat del club atlètic hehehe), Carles Asensio i Josep Bertran. Per a mí va ser una cursa bastan dura fins a l'ermita de la Trinitat, ja que amb el principi de refredat que porto em costava respirar i els bronquis em feien una mica de mal, però a partir de la Trinitat em vaig començar a trobar millor i on comença el senderó el meu cos em responia perfectament, de manera que l'ultim tram va ser el més "còmode" a més de ser el més divertit. Que dir dels meus companys, l'Asensio venia de fer la Quebrantahuesos i va ser el primer dels senglars en creuar la meta amb 48min. Seguit d'aprop del Pep. Al darrere anavem arribant, tancant jo mateix amb un temps de 57:44, podria haver estat milor però al menys vam reduir el temps de la última vegada que la vaig fer en 3 min.
Properament anirem ficant les fotos al Facebook, de moment deixem els enllassos perquè veieu els temps i accediu a les fotos fàcilment.
Salut Senglars i fins aviat!!

Adrià



martes, 4 de junio de 2013

REUS-PRADES-REUS

     1ra victoria d'un "Conca-Senglar" , a més a més amb rècord de la prova! A estat a la caminada Reus-Prades-Reus. ruta-perfil_wikiloc
Alex Izquierdo va aconseguir el millor dels temps desde que es realitza aquesta "caminada" amb 5h i 3m. Impresionant!. L'enhorabona de part de tot l'equip. 
     Desde el meu punt de vista va ser una prova dura, però sobretot pesada per a un "senglar", els trams d'asfalt es feien molt llargs, sobretot la part final, on em d'afegir la calor que va començar a fer desde vora les 11:30 del mati, que encara feia de l'asfalt i el formigó un medi bastant desagradable per als peus i  articulacions. Per el demés em tingut una molt bona actuació en aquesta prova, que per a la majoria, era la primera vegada. A banda de l'espectacular 5h 03' de l'Alex, els temps van ser força bons: 
Florià=5h56' , Dani=6h , Billy=6h40' , Asensio=7h10' , Pep=7h20' , Gerard=7h22' , Francesc 7h31' , Adrià 7h49' i Raspall 9h23'. El més important ès que l'hem pogut acabar tots.  Personalment una grata experiència que a més ens ha servit com a entrenament per tots els reptes que encara ens queden aquest any. La propera serà la Cursa i Caminada Seminocturna de Riudecols el 29/06/2013. Fins aviat Senglars!!

jueves, 16 de mayo de 2013

Vilaplana-La Mussara

     Gran cursa el cap de setmana passat a Vilaplana, on vam poder assistir una bona part dels integrants de l'equip: Francesc, Àlex, Billy, Gerard, Dani i Florià,  on vam fer un bon paper.L'Àlex amb 5è lloc ja ens a portat el primer trofeu jajajaja. Els altres vam fer un bon paper colocan 3 integrants entre el 30 primers classificats. Cal destacar la 2ª possició a la seva categoria del Billy. Llistat Classificacions Generals
      La cursa molt xula i entretinguda, com sempre una bona pujada fins la Mussara amb uns 8 Km i 890m desnivell positiu, on s'havien de reservar forces per la baixada pel camí de les Tosques, baixada molt técnica i ràpida, on es pot retallar distància, en total uns 15 Km.
Ara toca entrenar més per la propera: Reus-Prades-Reus



miércoles, 24 de abril de 2013

Almostrek 2013

Segona de les curses del circuit de curses del Baix Camp, per la meva part molt content encara que cap al Qm 16 vaig tindre una bona pujada de bessó, que vaig solucionar ràpid amb uns petits estiraments. També molt content per trobar un bon company de cursa amb el que vaig gaudir molt sobretot els últims quilòmetres intentant arribar i avançar-lo cosa que no va poder ser per 6s. Gerard Prous. Florià com sempre  inalcançable per nosaltres. Bona experiència en un circuit maco amb parts bastant tècniques, baixades amb molta pedra i pujades molt interessants. A la propera (Vilanova d'escornalbou) no podré anar així que ens veiem a la pujada a La Mussara desde Vilaplana que crec que es farà bastant dura.
Salut companys Senglars i fins aviat!!!
Adrià


Resultats Almostrek:
http://tretzesports.es/resultats_curses/Index.php?Id=28

sábado, 13 de abril de 2013

Ultra Trail Costa Daurada

El passat dia 6 abril es realitza la 2ª edició del UTCD, on dos dels integrants de l'equip Francesc Carreras i Carles Asensio participen a la cursa llarga de 90 Km amb 4500m desnivell +. Per altra banda Florià Martinez participa a la categoria Half que son 47 km amb 2800m desnivell +.
Els tres participants vam acabar la carrera Francesc i Carles amb un temps de 17h 44m quedant en la posició 95 i 96. Florià amb 6h33m quedant en la posicio 13.
Va ser la nostra primera cursa llarga amb una bona experiència, una cursa dura on el temps també va fer de les seves, fred, aigua, neu. Vam disfrutar com a "jabalis", ara esperarem la pròxima per continuar disfrutant.




martes, 12 de marzo de 2013

CURSA PUJADA A LA PORTELLA 2013

Finalitzada la primara incursió dels senglars al Circuit de curses del Baix Camp. Malgrat algún contratemps, com deixar-se les sabatilles a casa (Adrià) o ser atacat per unes abelles (Florià) o acabar amb les cames arrapades com a bon senglar (Billy) no se si el Gerard va patir algún infortuni, va ser una cursa molt interessant amb senderons, pistes, bones pujades i bones baixades, amb bona temperatura i un vent a alguns trams que no deixava anar recte, inclús un parell de petites grimpades. Aquí us deixo l'enllaç per poder veure els temps i les posicions:  http://tretzesports.es/resultats_curses/Index.php?Id=24
Ja comencem a pensar en la propera i esperem tindre la samarreta oficial i agraïr als patrocinadors el seu suport.
Salut i muntanya!!
Adrià Blasco

jueves, 28 de febrero de 2013

TRAVESSA CAVALLS DEL VENT 2013


Bon dia companys, després de discutir i veure les opcions de dates disponibles, em decidit que la millor opció per realitzar la travessa Cavalls del Vent serà el cap de setmana del 13-14 de Juliol. La idea es sortir desde Montblanc el Divendres 12 al mitgdia-tarda (sobre les 15:00) per passar allí la primera nit i poder sortir ben aviat al matí, caminar durant tot el dia per arribar al refugi escollit abans de les 19:00, per poder dutxarnos i sopar. Bassant-nos en la experiència del Carros de Foc ( "the first day, hard day. Second day more slowly" frase mítica del 2012 jaja ) farem el primer dia el màxim de quilòmetres i així el segón poder anar "més tranquils", en quant a horaris, el diumenge. Us animo a tots a que us apunteu ja que ès una experiència magnífica, compartir un cap de setmana en un entorn tan maco, rient, patint, però sobretot gaudint.

Més endavant quedarem per parlar una mica del recorregut, horaris establerts d'arribades als refugis, menjar, material recomanat,etc. Per que us feu una idea podeu clicar a l'enllaç de la pagina. Espero que us animeu, quants més millor, a més anirem fent sortides i així ens anem coneixent tant a nivell personal com a esportiu. Fins aviat.

Salut i Muntanya!!

http://cavallsdelvent.com/

miércoles, 30 de enero de 2013

ARRIBEN ELS CONCA SENGLARS_TRAIL RUNNING

Hola a tothom.
En primer lloc saludar a tots els membres que us heu anat afegint a aquest grup, en principi, un grup creat per amants de la natura i la muntanya en general per quedar i fer sortides i rutes, curtes i llargues. A més aquest any amb la novetat que participarem al circuit de curses del baix camp el qual espero que us tingui motivats per anar fent. 
Per inaugurar el blog he ficat aquesta foto del Juny de 2011, als carros de foc. Anirem ficant fotos i comentant les curses i sortides que fem i que hi han previstes, amb sensacions i experiencies viscudes. Espero que us agradi i que fem moltes i maques sortides. Fins aviat companys. Salut!!!!
(Adrià Blasco)